Un dels sectors en el que els videojocs han evolucionat més en els darrers anys és sense cap mena de dubte el de la música. Tots recordem amb afecte les antigues composicions de l’era dels 8 i els 16 bits, éssent en alguns casos melodies molt meritòries i imaginatives per la tecnologia de l’època. Però evidentment, la consolidació del format CD-ROM amb l’aparició de consoles com la Sega Saturn i la Sony Playstation va suposar un gran avenç per un apartat, potser injustament valorat en el moment de jugar als jocs, però que a la llarga sempre aconsegueix recordar-nos els grans moments que hem passat jugant.
I és que indubtablement, quan pensem en algun videojoc mític de la nostra infància o joventut, el primer que ens ve al cap és la seva música. Els gràfics passen de moda, les mecàniques jugables canvien fent que en moltes ocasions tornar a provar aquests jocs es converteixi en poc més que un suplici. Però la música, tot i l’evolució soferta, ens fa reviure aquella època en que amb uns simples sons els compositors aconseguien posar-nos dintre de la història. Monkey Island, Super Mario World, Castlevania … és inevitable recordar-los no posar-se a xiular les seves mítiques melodies.
Avui, en ple segle 21, la música dels videojocs té un tractament similar al de les grans superproduccions cinematogràfiques. Jocs com la segona part de Castlevania: Lords of Shadow, amb una banda sonora en que han participat més de 250 músics simultàniament (el que ha suposat un rècord Guiness), son la prova de que aquest apartat ja és un dels més importants a l’hora de crear un videojoc. Es per això que les companyies no escatimen esforços, atraient en algunes ocasions famosos compositors del món del cinema, que no han volgut desaprofitar la possibilitat de treballar en un en un sector on potser gaudeixin de més llibertat a l’hora de crear que en el món del cinema (i per què negar-ho, guanyar uns quants dòlars de passada).
Avui donaré un repàs a alguns d’aquests artistes que han fet el salt, aconseguint en molts casos crear obres d’autèntic luxe, a l’alçada de les seves produccions de Hollywood.
DANNY ELFMAN
No es pot negar que la saga Fable ha suposat una lleugera decepció després de les inacabables promeses del seu creador, el llegendari Peter Molyneux, sobre la gran llibertat a l’hora de prendre decisions i l’influència que aquestes tindrien sobre el món d’Albió.
Molyneux sempre ha estat un visionari, un home capaç de crear genialitats de la talla de Dungeon Keeper, Syndicate o Theme Hospital (a més del meu estimat The Movies), però també un consumat venedor de fum. L’excessiu entusiasme que demostra en parlar dels seus projectes, que moltes vegades es veuen limitats per la tecnologia del moment o la manca de pressupost, fa que a l’hora de la veritat, quan aquests apareixen al mercat, la decepció aflori entre els consumidors que esperaven el segon adveniment de Crist en forma de videojoc. Aquest entusiasme del que fa gala, sumat a l’exclusivitat inicial del títol per Xbox, va fer que les expectatives pel joc estiguessin pels núvols. Big Blue Box, subsidiària de Lionhead i creadora del primer Fable, va disposar de tots els mitjans possibles per crear un món de fantasia similar al dels contes i les pel·lícules animades de la nostra infància. En l’apartat de la música, es va contractar ni més ni menys que a l’aclamat Danny Elfman, potser juntament amb John Williams i Ennio Morricone la figura més icònica actualment d’entre els compositors en actiu. Elfman, habitual parella professional de Tim Burton, és un artista molt donat als experiments, i mai li ha fet por embarcar-se en projectes molt variats. Així, ha creat la música de capçalera dels Simpson o Desperate housewives, ha tingut la seva pròpia banda musical, i fins i tot ha creat música recentment per al Cirque du Soleil.
La banda sonora del joc va anar a càrrec de Russel Shaw, artista que ha col·laborat en la pràctica totalitat dels títols de Molyneux, però del tema principal es va encarregar a Elfman, que va compondre una melodia extraordinària, digna d’algunes de les seves millors creacions cinematogràfiques. És un plaer escoltar la introducció de Fable, i sense cap mena de dubte el tema aconsegueix posar-nos de ple en el màgic univers del joc.
Fable no va complir potser les expectatives creades, però no per això deixa de ser una saga més que recomanable, especialment els seus dos primers episòdis. El seu món, ple de vida i amb reminiscències a Terry Pratchett, Zelda o algunes produccions de Disney, suposa un oasi en una consola com la de Microsoft, mancada de jocs que no siguin els típics shooters. I la música, amb aquest tema principal creat per Danny Elfman inclòs, suposa un dels seus principals atractius.
MICHAEL GIACCHINO
Potser un dels compositors més en forma darrerament, Michael Giacchino, va començar la seva trajectòria en el món dels videojocs. Guardonat amb un Oscar el 2009 per la banda sonora d‘UP, ha participat en algunes de les últimes pel·lícules de Pixar com The Incredibles o Cars 2. De la mateixa manera que Danny Elfman, el compositor de Nova Jersey (haver nascut al mateix estat que Bruce Springsteen ha de donar un plus de talent a l’hora de dedicar-se a fer música, evidentment) té la seva particular parella professional, J.J. Abrams. Amb ell ha col·laborat en la majoria dels seus projectes, des de sèries de TV (Alias, LOST, Alcatraz) passant per la totalitat de les pel·lícules del director novaiorquès (Cloverfield, Star Trek o la genial Super 8).
He de reconèixer que sento una debilitat especial per Giacchino, els seus temes per LOST o Super 8 aconsegueixen emocionar-me com pocs ho fan, i per mi és actualment el compositor amb més futur de l’indústria del cinema. Amb un estil molt personal i característic, fa que els seus temes siguin perfectament reconeixibles per qualsevol aficionat mitjanament entès en la matèria.
Com deia al principi d’aquest capítol, Giacchino va començar-se a guanyar fama de gran compositor a la guardonada sèrie de videojocs Medal of Honor. Després de Saving private Ryan, Steven Spielberg va sentir la necessitat d’ampliar la seva visió sobre la Segona Guerra Mundial. D’aquesta manera va néixer la meravellosa sèrie de TV Band of brothers, en col·laboració amb l’actor Tom Hanks. Paral·lelament, Spielberg va promoure a través de DreamWorks Interactive la creació del videojoc Medal of Honor, aparegut l’any 1999 per Playstation i PC. Medal of Honor va saber traslladar al món dels videojocs tota l’essència de la sèrie de TV i de la pel·lícula, aconseguint unes excel·lents notes i éssent l’inici d’una exitosa saga que ha arribat fins als nostres dies. Per la música es va confiar en un jove Michael Giacchino (32 anys en aquell temps) que ja havia col·laborat en altres videojocs com The Lost World: Jurassic Park o Gargoyles.
Giacchino va aconseguir des del primer moment donar-li a la música del videojoc una epicitat a l’alçada de la que podem escoltar a Saving private Ryan o Band of brothers. La música de Medal of Honor va ser un dels apartats més aclamats del joc, i això va donar-li a Giacchino l’oportunitat de participar en els següents títols de la sèrie. Particularment destacables són els seus temes principals per Allied Assault o Frontlines, que li van valer sengles Game Developers Choice Awards el 2003 i 2005.
Giacchino abandona la franquícia l’any 2007 per centrar-se definitivament en el món del cinema i la televisió, éssent Medal of Honor: Airborne l’últim títol de la saga en que va participar. Més tard ha creat música per altres jocs no relacionats amb Medal of Honor com Fracture o Turning Point.
Després de l’adquisició de DreamWorks Interactive per part d’Electronic Arts l’any 2005 i la seva posterior transformació en EA Los Angeles, Medal of Honor es va prendre un descans fins el 2010, quan amb el canvi de rumb de la saga, que va passar a transcórrer a l’època actual, va portar també un canvi pel que fa a la banda sonora del joc, amb grups com Linkin Park posant la seva música al servei d’aquesta renovada i longeva franquícia.
HARRY GREGSON-WILLIAMS
Quan parlem de Harry Gregson-Williams, resulta curiós comprovar com tot i haver participat en pel·lícules de reconeguda fama com la saga Shrek, Kingdom of heaven o The chronicles of Narnia, el seu nom quedi associat per molts a la seva única aportació al món dels videojocs. Clar que haver treballat en una de les sagues més mítiques d’aquest sector ha de tenir-hi per força alguna cosa a veure, i més si la música és una part importantíssima d’aquests jocs. Williams ha creat la banda sonora per les tres darreres entregues numerades de Metal Gear Solid, aconseguint amb el seu primer treball, Sons of Liberty, un tema principal d’autèntic luxe, que tot i basar-se en el del primer lliurament (tema creat per Tappy Iwase), aconsegueix impactar encara més i és recordat com un dels més mítics dels darrers anys.
En relació amb això, convindria destacar l’enrenou sorgit fa anys arran del descobriment per part d’un periodista de les similituds entre el tema principal dels dos primers Metal Gear Solid i una peça musical creada pel compositor rus Georgy Sviridov l’any 1975. Després descobrir les evidents semblances entre les dues melodies, el productor del joc, Hideo Kojima, va decidir no utilitzar-la en les següents entregues, de manera que per Snake Eater, Williams va haver de crear una nova cançó per la capçalera.
La veritat és que, tot i aquesta polèmica, i que la saga Metal Gear Solid ha estat la seva única aportació al món dels videojocs, no pot negar-se la profunda petjada que Harry Gregson-Williams ha deixat en el sector, i tots preguem per que en el futur torni a col·laborar en la franquícia que li ha donat fama mundial.
HANS ZIMMER
Hans Zimmer és potser el compositor més prolífic de l’actualitat, Un home capaç de crear meravelles tan diverses com la banda sonora de The lion king, Gladiator o la sèrie de TV The Pacific. Habitual en les últimes pel·lícules de Christopher Nolan, Zimmer té un talent gairebé sobrenatural per crear música, cosa que li permet compondre temes molt variats i per films molt diferents entre si. Així, ha participat en multitud de pel·lícules d’animació (Rango, Shark tale, Madagascar), algunes de Ridley Scott (Gladiator, Thelma and Louise) i fins i tot, i això potser us soni a broma, va ser en els seus inicis component del grup alemany The Buggles, famós a la dècada dels 80 per la mítica cançó Video kill the Ràdio Star. I sí, apareix en el videoclip, el primer que va emetre la MTV en la seva història, tocant els teclats.
L’any 2009, Activision, que com tots sabem no escatima en despeses, va contractar al compositor alemany per participar en el segon lliurament de Call of Duty: Modern Warfare, sense cap mena de dubte es la saga de més èxit de la companyia comandada per l’excèntic Bobby Kotick. Zimmer va crear una banda sonora que va complir les expectatives per un títol frenètic i necessitat d’una música que li donés el jugador la sensació d’estar en un conflicte armat a escala mundial.
Després de l’èxit d’aquesta operació, tant a nivell de qualitat com de repercussió en el sector, Activision va encarregar a un altre famós compositor la creació de la música per als seus jocs. Brian Tyler, al qual hem pogut escoltar darrerament en les dues entregues de The expendables o John Rambo, i al que potser alguns també recordareu per les genials melodies per a la minisèrie de TV Children of Dune, i que posteriorment Cuatro ha vingut utilitzant en el seu programa Pequín Express, ha estat l’encarregat de crear les bandes sonores de Call of Duty: Modern Warfare 3 i Need for Speed: The Run, aconseguint en el primer cas igualar sinó superar la qualitat del treball de Zimmer.
Dos anys després, Zimmer també va ser l’encarregat de crear la música per a un altre gran llançament com va ser Crysis 2, el joc desenvolupat per Crytek i distribuït per EA. En aquesta ocasió, la nostra tasca era salvar l’humanitat d’una invasió extraterrestre que arrasava Nova York, i per això el joc necessitava una música capaç de transmetre la desolació i el catastrofisme de la situació. Zimmer va estar a l’altura de les circumstàncies, aconseguint grans elogis per aquest treball, sens dubte una de les millors bandes sonores d’un videojoc dels darrers anys.
STEVE JABLONSKY
Ho reconec, la meva fòbia cap a Michael Bay fa que no conegui suficientment l’obra d’aquest compositor habitual en les pel·lícules del director californià. Així i tot, reconec que té algunes creacions prou meritòries com The Island, l’única pel·lícula de Bay que soporto i amb un tema principal molt emotiu. Jablonsky, a l’igual que Michael Giacchino, va començar el seu camí en això de la composició al món dels videojocs. Concretament va treballar al costat de Harry Gregson-Williams en la creació de la banda sonora de Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty. Se’l considera un dels deixebles avantatjats de Hans Zimmer, per qui treballa habitualment a Remote Control Productions, la companyia que el compositor alemany té a Santa Mònica.
http://youtu.be/ggzC_BImm0Q
Encara que ha participat en diversos títols més al llarg de la seva carrera (The Sims 3, Command and Conquer 3: Tiberium Wars), no va ser fins al 2008, amb el seu treball en la creació de la banda sonora de Gears of War 2, quan li va obtenir el reconeixement dels aficionats als videojocs. No es pot dir que la saga Gears of War hagi tingut al llarg de la seva història una música molt recordada, més aviat ho eren les cançons escollides per als anuncis de TV, però el seu treball en aquest i en el següent joc de la franquícia són més que destacables. De moment no se sap si Jablonsky va a participar en Gears of War: Judgement, el nou lliurament que està preparant l’estudi polonès People Can Fly per Epic Games.
OSVAR ARAUJO
Feia referència a l’inici d’aquesta entrada a la banda sonora de Castlevania: Lords of Shadow 2. No volia oblidar-me, per tant, d’Oscar Araujo, aquest gran (en tots els sentits) compositor nascut a Vic i que porta col·laborant amb la gent de Mercury Steam des dels seus inicis, quan encara formaven part de Rebel Act Studios. Araujo, que també ha fet les seves primeres passes al el món del cinema en pel·lícules com Carn de Neó o Transsiberian, ha tingut la difícil tasca de succeir a la llegendària Michiru Yamane, creadora d’algunes de les melodies més mítiques de la saga, i que va abandonar Konami l’any 2010. Encara que el compositor català ha rebut no poques crítiques pel seu total distanciament amb l’obra de Yamane, la veritat és que la banda sonora de Lords of Shadow és una autèntica delícia, amb alguns temes que no tenen res a envejar als de qualsevol altra superproducció, i segurament es veurà millorada amb el seu successor, previst pel proper 2013.
http://youtu.be/_mjRZZky084
Segurament en el futur, gent com Oscar Araujo, juntament amb altres reputats compositors de l’àmbit dels videojocs com Jeremy Soule o Jack Wall puguin agafar el mateix camí que en el seu dia va prendre Michael Giacchino, i facin el salt definitiu al món del cinema. Mentrestant, dediquem-nos a gaudir de les seves fantàstiques melodies mentre ens dediquem a matar vampirs, recorrem Tamriel a lloms del nostre cavall, o salvem l’univers de l’atac dels segadors.
Trackbacks/Pingbacks